CLOTS DE NEU DE SA RATETA

 

CLOTS DE NEU DE SA RATETA (Bunyola)
Es tracta d’un conjunt de tres avencs, situats al vessant SE de la mola que forma la Serra de sa Rateta, a una altitud aproximada de 1.050 m, tot just a la ruptura de pendent entre els costers meridionals i l’altiplà summital. S’hi accedeix pel camí empedrat que, partint del Coll des Bosc de Comassema, finalitza en aquestes instal·lacions per a nevatejar, concretament al Clot de Neu Gran de sa Rateta. La localitat que descrivim ara apareix citada ja per GARCÍA-PASTOR (1967), autor que assenyala la presència d’un avenc natural emprat com a dipòsit de neu. Alguns anys més tard és estudiada per GINÉS (1980), qui descriu dos dels avencs existents: el Clot Gran i el Clot Petit. Posteriorment, GORRIAS (2001) i VALLCANERAS (2002) s’ocupen dels Clots de Neu de sa Rateta, esmentant l’existència d’un tercer avenc també d’escassa fondària. La ubicació dels diferents elements que integren aquest conjunt està recollida a la Figura 2, en la qual es pot apreciar la situació relativa dels dos avencs menors així com la disposició del camí d’accés i de les restes del porxo dels nevaters.

CLOTS DE NEU DE SA RATETA
Aquest avenc, el més destacable del conjunt, consisteix en un únic pou de 16 m de fondària, que manté tot al seu llarg una secció subcircular pròxima als 4 m de diàmetre. Pocs aspectes mereixen ser destacats pelque fa a la seva morfogènesi: és una cavitat vertical corresponent a la zona epicàrstica del massís calcari, que presenta algunes de les seves parets recobertes
per gruixudes capes de colades (vegeu tall WNW-ESE) bastant degradades pels agents meteòrics. A la matei-xa boca de l’avenc s’aprecien formacions estalagmítiques desmantellades per l’erosió, fet que posa de manifest la importància d’una o més fases de denudació epigea, posterior a una etapa d’intensa fossilització dels buits càrstics; probablement ens trobam amb fenòmens la cronologia dels quals es remunta, al manco, al Pleistocè inferior. Cal tenir en compte el paper que les precipitacions nivals poden haver jugat en la gènesi d’aquest avenc –sobretot en els períodes més freds del Quaternari– tal com ja ha estat argumentat en altres sectors de la Serra de Tramuntana (GINÉS et al., 1982 GINÉS, 1995).
Les característiques mètriques i espacials del Clot de Neu Gran de sa Rateta, juntament amb la seva adequada ubicació, propiciaren el seu ús com a dipòsit natural per a les tasques de nevatejar. En aquest sentit podem constatar l’existència de tot un seguit de construccions i adaptacions antròpiques, centrades clarament en aquesta cavitat per tal de facilitar la seva explotació (GINÉS, 1980). En primer lloc, cal citar el camí empedrat que, salvant prop de 250 metres de desnivell, s’aboca directament a l’avenc mitjançant una petita trinxera d’un metre de fondària per poc més de 0,5 m d’ample, excavada al costat meridional de la boca. A més dels interessants treballs de pedra en sec que suposen el camí empedrat i les ruïnes del porxo dels nevaters (Foto 1, Figura 2), el fet més remarcable és la presència a l’interior de la cavitat d’un gran mur de pedra seca, de 7 m d’alçada per 2 m d’ample a la seva base (Fotos 2 i 3;
vegeu també el tall WNW-ESE). Aquest espectacular parament petri té per objecte, previsiblement, tapar possibles corrents d’aire o continuacions en profunditat de l’avenc, així com regularitzar la secció subcircular del pou eliminant expansions laterals del mateix; les intervencions referides afavoririen les labors de nevatejar, en evitar la dispersió de la neu emmagatzemada. A la paret oriental de l’avenc, enfront del mur artificial, una gran colada estalagmítica s’estén verticalment tot al llarg del pou. A la seva superfície s’hi poden dis-tingir fins a sis marques o incisions horitzontals picades a la roca –pròximes al metre de longitud– que se succeeixen a intervals regulars de devers dos metres. Resulta lògic pensar que aquestes incisions puguin tenir com a finalitat l’avaluació de les reserves de neu emmagatzemada. La capacitat del Clot de Neu Gran de sa Rateta supera el centenar de metres cúbics.

CLOT DE NEU MITJÀ DE SA RATETA
Es tracta d’un petit avenc de 5 m de fondària, que presenta algunes pedres col·locades adequadament per tal de facilitar-hi l’accés. Tal i com suggereixen GORRIAS (2001) i VALLCANERAS (2002), resulta plausible la utilització de la cavitat com a dipòsit complementari del clot principal abans descrit. Aquesta cavitat s’obre a 50 m en direcció NW de Clot de Neu Gran, i no té massa interès espeleològic. Només cal ressenyar l’existència de restes de colades estalagmítiques desmantellades per l’erosió, les quals delimiten la petita trinxera que permet el descens còmode a la cavitat pel seu costat sud-oriental.

CLOT DE NEU PETIT DE SA RATETA
És el més modest dels tres avencs naturals que integren el conjunt, amb tan sols 4 m de profunditat. Eslocalitza molt a prop tant del Clot Gran com de les restes de l’edificació dels nevaters. No s’observen intervencions humanes, essent el seu ús poc probable donades les petites dimensions i l’orientació més assolellada d’aquest forat.

Text de ENDINS, núm. 26. 2004. Mallorca per Joaquín GINÉS 1, 2, Mateu FIOL 1 i Àngel GINÉS 1, 3

<<< tornar enrrere